Anterior Següent
Sembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'horesSembrar d'hores

Sembrar d'hores

Instal·lació-acció
La Interior Bodega
Barcelona, 2005


Sembrar d'hores
En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta. 

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal·lació-acció
La Interior Bodega
Barcelona, 2005


Sembrar d'hores
En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal.lació-acció
2005

Projecte: Jordi Lafon i Montsita Rierola

La Interior Bodega
Barcelona
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal.lació-acció
2005

Projecte: Jordi Lafon i Montsita Rierola

La Interior Bodega
Barcelona
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal.lació-acció
2005

Projecte: Jordi Lafon i Montsita Rierola

La Interior Bodega
Barcelona
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal.lació-acció
2005

Projecte: Jordi Lafon i Montsita Rierola

La Interior Bodega
Barcelona
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal.lació-acció
2005

Projecte: Jordi Lafon i Montsita Rierola

La Interior Bodega
Barcelona
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal.lació-acció
2005

Projecte: Jordi Lafon i Montsita Rierola

La Interior Bodega
Barcelona
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal.lació-acció
2005

Projecte: Jordi Lafon i Montsita Rierola

La Interior Bodega
Barcelona
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

Instal.lació-acció
2005

Projecte: Jordi Lafon i Montsita Rierola

La Interior Bodega
Barcelona
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.

Sembrar d'hores

I
SEMBRAR D'HORES

En llengua catalana l'expressió "sembrar d'hores" és una metàfora de tenir esperança per dedicar temps a les coses que creus que mereix la pena.

En l'espai d'exposició subterrani, anomenat La interior bodega de Barcelona, i en el marc d'una programació d'exposicions on el concepte de la immaterialitat és la premissa principal, nosaltres realitzem una peça recuperant conceptes i materials que havíem utilitzat amb anterioritat com és la mística religiosa catòlica i alguns del seus objectes i rituals al servei d'idees poètiques-formals per configurar una instal·lació-acció contemporània.

SEMBRAR D'HORES
En aquesta instal·lació-acció que proposem, la simbologia del vi, la casa i el pa, així com la dels materials (cera,aigua/glaç,farina...) i els conceptes (l'efímer, l'habitar, el sembrar, la immaterialitat...) configuren un ritual d'ofrena del qual el temps n'és un element tan essencial com el propi gest i el "construir-se" de l'escena i l'acció. La casa que ens habita, que es desfà; la cera (patena, pica)recollint la immaterialitat de la forma esdevinguda olor i color; el pa, farina, amb que sembrem de somnis l'itinerari, "el pa de la gana de la poesia", el coneixement.

Com es pot veure en las fotografies construïm un llit-taula amb farina que (podria ser la de-construcció de la forma sagrada). També realitzem uns plats "patena" de cera blanca i composem una distribució ocupant l'espai de farina ( de-construcció de l'espelma, del foc i la llum). Per últim, hi posem dins dels plats unes cases realitzades amb vi glaçat que es dilueix i passa a estat líquid amb el pas del temps (aquesta de-construcció parla del vi sagrat, de la sang de crist feta casa donant més humanitat al fet del misteri de la transformació de l'aigua en vi, la força està en el nostre interior, en el nostre cos, "la casa" i es dilueix per impregnar tot allò que ens envolta.

Muntem la instal·lació tant sols unes hores abans amb la comprovació cronològica del desglaç del vi perquè quan arribi el moment de inaugurar la peça tingui diferents moments de l'estat del desglaç de les cases i fer l'acció de posar l'última casa glaçada al plat de cera i llit de farina davant del públic assistent. Tot això amb una escena on Montsita surt d'un espai amagat i recorre la sala entre la gent, tot sonant un peça musical composada per l'artista i músic Marià Dinarès. Es tracta d'una distorsió del so d'un sopar familiar.