núvols carenes boscos arenes
Ana Mª Palomo

Mentre s'anava convertint en referent imprescindible de la cultura americana, primer, i de la universal, més tard, fa més de cent anys un vitalista Ralph Waldo Emerson afirmava: [...] qualsevol trivialitat del paisatge pot provocar satisfaccions infinites i la natura sempre es vesteix dels colors de l'esperit. Amb posterioritat, a resguard d'aquest pensament i de paraules com aquestes, autors com Walt Whitman, Wallace Stevens o John Ashbery van bastir una bona part de la seva obra, en l'àmbit de la poesia i, de ben segur, també ho van fer destacats artistes de la pintura americana del segle passat.

Sense considerar-lo, evidentment, un epígon dels creadors abans esmentats, m'agradaria situar Jordi Lafon en un corrent humanístic dominat pel gaudi de la vida i de les seves expressions mes senzilles. Testimoni d'una sorpresa permanent que estimula el seu afany experimentador i rendit, per tarannà personal, a l'admiració i al respecte pels que l'han precedit en el temps i en el treball , l'artista alterna en la seva obra el gust per les avantguardes i l'atracció per la tradició. Sotmès, només, a la irreprimible recerca d'un llenguatge personal capaç de materialitzar les inquietuds i legitimar les ambicions més íntimes, Lafon ha anat desenvolupant una aventura artística en esplèndida comunió amb un llarg procés de maduració vital incompatible amb la monotonia, la rutina quotidiana i el conformisme de les seguretats i les acomodacions.

L'estimació per la vida i un optimisme visceral, basat en una indestructible confiança en la societat, són inherents a l'obra de Lafon i aquests fets traspuen en el conjunt dels seus treballs. L'austera complexitat de cadascuna de les peces que produeix, amb extremada dedicació i cura al seu taller, ens permet descobrir una personalitat vehement, propensa a l'al·luvió d'idees i de formes, que busca distanciar-se de les emocions i dels sentiments que animen la seva existència i protegir-se dels protagonismes exagerats que poden llastar qualsevol tipus d'expressió artística. Lafon defuig habitualment els elements purament ornamentals i prefereix aquells que s'aparten de la mera espectacularitat i de la immediatesa aportant bones dosis de perdurabilitat. Els fragments d'epiteli que podem contemplar en l'obra d'alguns artistes, destinats únicament a escruixir l'ànim de l'espectador i els seus sentits, Lafon no els considera imprescindibles i prefereix dotar als seus treballs d'un lirisme vivificant inapreciable i soterrat.

En el cas de Núvols, carenes, boscos i arenes l'autor sembla haver-se fet fonedís atorgant a les obres exposades una presència estranyament singular. L'ànim de l'espectador quedarà en suspens resseguint l'intricat relleu de les carenes, els laberíntics cercles de la fusta o els múltiples branquillons d'un arbre a l'hivern; aquesta acurada materialització d'un món en risc de desaparició es va transformant en una meditació encadenada per a un espectador ben acomboiat per la mirada discreta, d'arrel romàntica, aportada per l'artista. Així, la matèria immanent se'ns fa present a partir del grafit inert i de la condensada substància fibrosa que forma el tronc d'un arbre sec; però el caràcter estacional dissimula un batec amagat capaç d'arrabassar les vores d'una realitat que se'ns volia revelar atroç i ens gronxa en la dolça recordança d'una natura encara vestida amb els colors de l'esperit.

                                                                                                                       

                                                                                                  

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     

Ana Mª Palomo
Historiadora de l'art i professora. Crítica d'art, cinema i comissària d'exposicions

Aquest text va ser escrit pel catàleg de l'exposició núvols, carenes , boscos, arenes a la sala d'exposicions Centre Cívic Antic Sanatori de Sagunt el 2007