Lloc i acte
Natàlia Pérez

"La maduresa de l'home és haver tornat a trobar la serietat amb la qual jugava quan era petit"

                                                                             

                                                                                    Friedrich Nietszche

 

La buidor és una bambolina fictícia en el teatre artístic de Jordi Lafon perquè, rere l'aparença de quietud i calma que pot evocar la seva pintura hi ha un diàleg desbordant el quadre.

 

A Lloc i acte el pintor ens convida a explorar i reflexionar per laberints vitals, reals i imaginaris. Ho fa possible a través d'una obra en plena sintonia amb aquella idea brancusiana segons la qual entre l'artista i el seu art hi ha una connexió biogràfica, fins i tot quan el contingut sembla desaparèixer en pro de la forma. Jordi Lafon aconsegueix equilibrar aquests conceptes i estableix ponts d'aliança entre el seu jo més íntim i el seu treball, que sovint bateja amb títols poètics per crear així, un nexe verbal entre el contingut i la iconografia. I, com a impecable traductor en imatges d'un univers personal, fa possible la complicitat de l'espectador.


Jordi Lafon és un creador inesgotable, exigent, minuciós i mordaç. Explora múltiples terrenys tècnics i formals de l'art i assoleix obres d'un gran virtuosisme a les quals atorga aquest caràcter personal amb la necessitat legítima de parlar-nos i, alhora, de fer de la pintura un vehicle d'expressió que vagi més enllà de la pura recreació. De manera que podem deduir que la seva habilitat plàstica, d'una banda intrínseca i, de l'altra, apresa a còpia d'esforços i anys d'experiència i estudis, no l'hauria fet reeixir en el complex món de l'art si no fos pel seu univers ric de símbols i idees que sap evocar a través de les seves pintures. Tractar els materials per transmetre un missatge, un pensament, una crida, no és feina fàcil quan es tracta de donar una resposta que vagi més enllà de l'estètica. Amb aquest objectiu, Jordi Lafon investiga les possibilitats materials dels objectes per enfilar discursos sòlids i optimistes amb connotacions crítiques. Al subsòl de la poesia visual de les seves pintures viu l'ànima del propietari d'un sentit de l'humor irònic i brillant que ens convida a jugar cercant en el quadre aquell buit, color, textura o mot que sembli (o sigui) un parany enmig de la retícula perfecta construïda. "Hi havia una vegada, I si plou vermell o De poeta camioner" són alguns exemples de la interacció lúdica que cerca Jordi Lafon amb l'espectador. En aquest sentit, també podríem parlar d'un procediment de treball amb ressons educatius en què cada imatge i motiu estan pensats i tractats meticulosament en pro de transmetre, a través d'una idea o concepte, coneixement.


Rere les línies sinuoses i amables d'un brancatge, de la fusta tosca convertida en paisatge o de l'aspror amansida del paper de vidre, obre un món de paraules i pensaments on juguem a esbrinar i a qüestionar i, així, a aprendre; tal com l'artista juga subvertint i contraposant fesomies i espais coneguts d'objectes i llenguatges. Descontextualitzar i desmuntar allò conegut per redefinir-ho de nou, són actes necessaris per transportar-nos a territoris mentals en blanc des d'on és possible construir pensament, noves idees i maneres de veure i d'entendre els indrets físics i mentals que habitem i que, en cap cas, no formen part d'una realitat unívoca ni tancada.

 

Jordi Lafon ens parla de coses senzilles que agafen profunditat en la forma tot recorrent a composicions, factures i traços insistents, a seguir pautes d'ordre i repetició. I aquesta base metodològica sobre la qual reposa el seu treball entra en perfecta coherència amb el seu jo creatiu i amb una clara voluntat d'encaminar i valorar un ofici, el seu: el de pintor. Pintor, artista, inventor de paraules, de jocs i de mapes conceptuals i visuals, traçats amb un estil propi i intel·ligent. Un estil solcat, que recorre els llocs des d'on la vida, amb els seus meandres, ens fa actuar.

                                                                                                           

                                                                                               

 

                                                                                                      

 

                                                                                                                                                                                                           

Natàlia Pérez
Historiadora de l'art, professora i comissaria d'exposicions 

Text pel catàleg de l'exposició Lloc i acte a la Sala de L'Auditori de Montcada i Reixac, 2009