Anterior Següent
Criss-Crossing BCA GalleryLlapis del projectePlŕnol de BCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryBCA GalleryMonitorsFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreFoyer's Young CentreCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artCuradors de centres d'artFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreFamily CentreInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's ParkInfants de Queen's Park1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtes1r Grup dels dissabtesEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise GroupEducation Otheraise Group2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtes2n Grup dels dissabtesWednesday clubWednesday clubWednesday clubwednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubWednesday clubFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília TonilotFamília Tonilot3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 3r Grup dels dissabtes 4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtes4r Grup dels dissabtesAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers restAlzheimer's carers rest5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes5č Grup dels dissabtes

Criss-Crossing

BCA Gallery
Bedford, agost - octubre 2009 
Esmée Fairbairn Foundation and Arts Council England East
CoNCA. Generalitat de Catalunya

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Centre d'Art Contemporani

High Street, 13
Bedford
United Kingdom

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Llapis del projecte

BCA Gallery
Bedford, 2009
LLAPIS DEL PROJECTE

Amb motiu del projecte s'ha dissenyat la coberta d’un llapis amb la part específica del mapa de Bedford on es troba BCA i s’ha imprčs digitalment 500 unitats. Aquest objecte te una funció promocional i és l'eina per a dibuixar sobre el mural.

DADES DEL LLAPIS

NOM DEL PROJECTE: Criss-Crossing
AUTOR: Jordi Lafon
LLOC I ANY ON ES DESENVOLUPA EL PROJECTE: BCA Gallery, 2009
ESPONSOR DEL PROJECTE: Esmée Fairbairn Foundation and Arts Council England East
ADREÇA: 13 High Street, Bedford, United Kingdom
TEL. + 44 1234 818 670
PŔGINA WEB DE L’AUTOR: www.lafonrierola.net

Plŕnol de BCA Gallery

Ubicació de les parets del mural i l'ŕrea de documentació

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

BCA Gallery

Preparació abans de la inauguració

Bedford
Del 10 al 15 d'agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Monitors

Caminada de prova
Bedford, 10 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

1a Caminada
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

1a Caminada
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

1a Caminada
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

1a Caminada
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Foyer's Young Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 14 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

2a Caminada
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

2a Caminada
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

2a Caminada
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

2a Caminada
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

SeSsió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Curadors de centres d'art

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

3a Caminada
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

3a Caminada
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

3a Caminada
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

3a Caminada
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

3a Caminada
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

3a Caminada
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Family Centre

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

4a Caminada
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

4a Caminada
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

4a Caminada
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

4a Caminada
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

4a Caminada
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

4a Caminada
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

4a Caminada
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

4a Caminada
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Infants de Queen's Park

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 20 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

5a Caminada
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

5a Caminada
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

5a Caminada
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

5a Caminada
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

1r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 22 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

6a Caminada
Bedford, 27 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

6a Caminada
Bedford, 27 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

6a Caminada
Bedford, 27 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

6a Caminada
Bedford, 27 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

6a Caminada
Bedford, 27 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

6a Caminada
Bedford, 27 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

6a Caminada
Bedford, 27 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Education Otheraise Group

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 27 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

7a Caminada
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

7a Caminada
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

7a Caminada
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

7a Caminada
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

7a Caminada
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

7a Caminada
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

7a Caminada
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

2n Grup dels dissabtes

Sessió de Dibuix
BCA Gallery
Bedford, 29 agost 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009
Caminada amb persones amb una dificultat de visió de moderada a severa. Tots van fer fotografíes. Més tard, cinc persones del grup també van poder dibuixar en el mural.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

8a Caminada
Bedford, 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Wednesday club

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford 3 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

9a Caminada
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Família Tonilot

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 4 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

10a Caminada
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

10a Caminada
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

10a Caminada
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

10a Caminada
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

10a Caminada
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

10a Caminada
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

10a Caminada
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

3r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 5 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

11a Caminada
Bedford, 12 de setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

11a Caminada
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

11a Caminada
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

11a Caminada
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

11a Caminada
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

11a Caminada
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

11a Caminada
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

11a Caminada
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

4r Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 12 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

12a Caminada
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

12a Caminada
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

12a Caminada
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

12a Caminada
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

12a Caminada
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

12a Caminada
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

12a Caminada
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

Alzheimer's carers rest

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 17 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

13a Caminada
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.

5č Grup dels dissabtes

Sessió de dibuix
BCA Gallery
Bedford, 19 setembre 2009

Aquest projecte pren com a referència la tradició en l'art el fet de caminar com a pràctica estètica per aprofitar les accions i conseqüències que s'en deriven, com per exemple: l'observació i la reflexió sobre el nostre entorn.

Caminar, observar i reunir memòria gràfica mitjançant la fotografia digital serà el punt de partida per realitzar un gran mural de dibuixos al llapis sobre les parets de BCA.

El dibuix com a sistema universal de representació aglutinarà les experiències entre-creuades dels diferents col·lectius que han participat en el projecte.

La manera de fer-ho serà reseguint amb el llapis els contorns de les imatges de les fotografies projectades sobre les parets de BCA. Aquest sistema senzill de traballar ha estat volgudament escollit per trencar la barrera que suposa per les persones que creuen que no saben dibuixar.

L’objectiu és compartir aquesta experiència mitjançant un treball on la percepció particular és compatible amb la de la resta. El fet de caminar per diferents llocs esdevé una mena d’escenari en el qual conflueixen tot tipus de situacions, atzaroses o cercades, de les quals sorgiran les imatges per dibuixar.

Els nostres dibuixos, que són imatges i pensaments culminen un procés que ha començat caminant.

El crític i sociòleg Nikos Papastergiadis defineix l’espai públic “no com una plataforma neutral on els individus performen les seves activitats, sinó que més aviat l’espai és interpretat com una força activa que transforma i és transformada per les nostres accions”.